Les Corts
Des del segle X, els comtes catalans havien creat unes petites assemblees formades per nobles, bisbes, abats i jutges i que es coneixien com a cúria reial o cort. La seva funció era assessorar el monarca en tasques de govern. Durant el segle XIII, aquestes assemblees es van fer més àmplies i sota el regnat de Jaume I i de Pere II es van conèixer amb el nom de Cort general o, simplement, Corts. S’organitzaven en tres grups de corts anomenats braços: l’eclesiàstic, el militar o noble i el real o el de les viles.
Jaume II presidint les Corts de Barcelona.
El braç eclesiàstic: El braç eclesiàstic representava no solament l’estament eclesiàstic sinó també totes les viles i llocs que pertanyien a l’Església catalana.
El braç militar: representava els membres de l’alta i de la baixa noblesa i tots els llocs que posseïen.
El braç reial: format per les ciutats i viles sota jurisdicció reial directa s’encarregava de les ciutats i viles reials.
El rei iniciava les corts amb un discurs, mentre que la legislació era publicada segons l’acord del rei amb els tres braços de corts.
El pactisme
S’anomenà pactisme la peculiar forma, com els monarques de la corona catalanoaragonesa, es van repartir el poder amb els grups més privilegiats. Aquests grups eren constituïts per la noblesa i el clergat, però des de l’inici del segle XIII s’hi van afegir els burgesos rics de les ciutats, sobretot de Barcelona. Mitjançant el pactisme es va buscar un equilibri entre l’autoritarisme dels reis i la defensa dels privilegis econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. L’instrument més important de què es va disposar per aconseguir aquest equilibri van ser les corts, on no hi eren representats ni camperols ni menestrals.
Les concessions del pactisme foren:
§ Convocar cort general cada any.
§ Compartir amb les corts l’elaboració de les lleis
§ Respectar els Usatges.
§ Fer concessions en els impostos i reconèixer els privilegis de la noblesa, l’Església i els municipis.
La Diputació del General
Eren unes comissions que recaptaven el tribut entre la terra i el rei durant unes corts. Era formada per sis membres, dos representants de cada un dels tres braços. Un cop recaptats els impostos, la Generalitat es dissolia. Des del 1362, passà a ser una institució permanent, que fins i tot arribà a tenir un palau a Barcelona. Com que les Corts es convocaven cada vegada amb menys freqüència, la Generalitat va tenir a agafar-ne funcions i van anar acumulant atribucions. Va ser l’encarregada de vetllar que es respectessin les lleis del país, i a la pràctica va ser un veritable contrapoder reial i una institució des d’on es defensava permanentment el pactisme.
TREBALL REALITZAT PER EMMA QUIRÓS I SERGI NAVARRO (2n D)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada