LA CONQUESTA DE VALÈNCIA

Les expedicions catalanes i aragoneses cap a València

Primerament, Jaume I d’Aragó, no tenia als seus plans la invasió de València, però el noble Blasco d’Alagón va prendre Morella a l’any 1232 i això va fer que el rei Jaume I d’Aragó tingués que emprendre la conquesta perquè sinó ho farien els nobles aragonesos.

A la cort de Montsó (1232) el papa Gregori IX concedia a la campanya el privilegi de fer una croada.

Jaume I d’Aragó va realitzar una reunió amb el mestre de l’ordre de l’Hospital, Hug de Folcalquer i Blasco de Alagón a la ciutat d’Alcañiz. En aquesta reunió es va decidir expandir el regne aragonès cap al sud i el seu objectiu va ser assaltar les taifes del territori de València.

La conquesta del regne de València es va iniciar el 1232 i va finalitzar al 1245.

Cavallers i militars importants en la conquesta

• Jaume I d’Aragó: Rei d’Aragó(1213–1276), Mallorca(1229–1276) i València(1239–76); comte de Barcelona(1213–1276) i d’Urgell. Va ser el cap de les expedicions aragoneses.
• Blasco I d’Alagón: noble aragonès, majordom d’aragó, 4rt senyor d’Alagó, 1er senyor de Sástago, senyor vitalici de Morella, també té títols menys reconeguts. Ajudà molt a Jaume I d’Aragó en el seu mandament.
• Hug de Folcalquer: castellà d’Amposta, mestre de l’ordre de l’Hospital(1230-1244). Va participar al setge a Borriana el 1233, va ajudar a Jaume I d’Aragó quan es trobava en una situació complicada. Gràcies a això Jaume I el recompensà donant a l’ordre de Sant Juan de l’Hospital possessions com el castell de Cervera del Maestrat.

Batalles i esdeveniments importants

• Setge a Morella, la conquesta de Morella va ser la primera conquesta amb victòria aragonesa de la conquesta de València, al 1232. Blasco d’Alagón va dir als seus nobles l’idea de conquerir Morella perquè volia que la conquesta fos reconeguda com que l’hagués conquerit ell. Va enviar molts soldats que seguiren el riu Bergantes. Van voler entrar a la ciutat per sorpresa però els guàrdies els van veure i van decidir assetjar el castell. Blasco d’Alagón era amic dels fills d’Abü Zayd i van ajudar-lo a adquirir el castell. Van fer-li senyals de foc perquè pogués entrar fàcilment i el 5 de gener de 1232 va entrar a la ciutat i amb els seus cavallers van matar al Caïd. Després d’això Jaume I va demanar a Blasco d’Alagón que passés la ciutat de Morella a la corona d’Aragó.
• Setge a Borriana, el rei Jaume I d’Aragó va conquerir Borriana el 16 de Juliol de 1233 després de dos mesos d’intents per part de la corona d’Aragó, la senyoria d’Arbarrasí i l’ordre de l’hospital.
• Conquesta de la ciutat de València (en aquella època anomenada Balansiya), es va fer el 9 d’octubre de 1238. La data va simbolitzar tota la conquesta de València encara que els quedaven terres per conquerir. Zayyan ibn Mardanix que era el governant de la ciutat, va demanar ajut als musulmans i el rei de Tunis va portar-li dotze naus que van arribar a València el 17 d’agost de 1237 però no van desembarcar perquè Jaume I ja havia començat a atacar la ciutat. Quan van començar a escassejar el aliments Zayyan ibn Mardanix va fer tractes perquè la ciutat passés a mans de Jaume I. Van pactar que els musulmans que volguessin marxar haurien d’anar al sud de Xúquer i els que es quedaven haurien de convertir-se al cristianisme.
• Conquesta de Biar, el 1245 el rei Jaume I d’Aragó va conquerir la ciutat de Biar després d’un setge que va durar 5 mesos.
• Batalla del Puig de Santa Maria, al 1237. El puig era una zona clau per conquerir la ciutat de València i els aragonesos, ja que Jaume I estava a Lleida el van tomar. Amb esperança de reconquistar-lo Zayyan ibn Mardanix va portar un exèrcit per reconquistar-lo però va ser derrotat el dia 20 d’agost de 1237 i va ser un fet molt important ja que des d’aquesta derrota dels musulmans, les tropes aragoneses es van multiplicar.

Etapes de la conquesta de València

Entre 1229 i 1245, es fa fer la conquesta de gran part del territori del que es convertiria en el Regne de València.

Es van diferenciar tres fases en la conquesta de València:

1. A la primera fase de la conquesta del regne valencià es van conquerir les comarques septentrionals, les del nord. En aquesta etapa un grup de tropes aragoneses van partir de Terol i conqueriren el municipi de Burriana al 1233. Després, es van fer amb Penyícola, Xivert, Castelló de la plana i d’altres castells fins arribar a conquerir amb Vilafamés. Aquesta part de la conquesta va participar el rei Jaume I d’Aragó.

2. A la segona fase de la conquesta del regne valencià, es va ocupar la ciutat de València, aquest pas tan important es va realitzar al 9 d’octubre de 1238. L’ocupació de la ciutat va fer moure la frontera entre musulmans i cristians fins al riu Xúquer. Aquesta conquesta dons, va ser clau per a la implantació de la ciutat com a capital del País Valencià

3. A la tercera fase de la conquesta, la frontera entre Catalunya y Valencia va quedar a l’altura de Biar al 1245. En aquest any Jaume I d’Aragó va conquerir la zona meridional. Biar va ser l’ultima ciutat del regne de València que va conquerir Jaume I. Van estar acampats a les portes de la ciutat durant 5 mesos abans de que es rendissin amb bones condicions.

Tracte als musulmans de València

Va haver-hi una important permanència de musulmans al regne de València. Hi havien 200.000 musulmans al Regne de València abans de la conquesta cristiana i només en van manxar 50.000 després de la conquesta

La població musulmana que no es va anar del Regne de València es va establir en les zones muntanyoses, a l’interior i també al sur del regne. Va continuar sent la mes gran a tota l’edat mitjana. Van ser obligats a convertir-se al cristianisme.

Repoblació del territori de València

El regne de València es va repoblar per famílies catalanes i aragoneses, els primers repobladors, majorment catalans ocuparen les comarques del litoral i van ser reservades a la jurisdicció reial. Desprès es va repoblar la zona de l’interior, on es van fer cartes de població basades en les lleis aragoneses. Allà van anar-hi molts aragonesos.

En el futur aquesta divisió de l’interior que és de noblesa aragonesa i un litoral sota jurisdicció reial provocaria grans enfrontaments en el futur.

TREBALL REALITZAT PER GUILLERMO EZCURRA (2n D)