LA CONQUESTA DE SICILIA

Interessos catalans a Sicília

L’ incorporació del regne sicilià als dominis catalans no va ser causat per una conquesta com en altres territoris, sinó per un casament concertat fet per Jaume I per així satisfer diversos interessos com l’expansió a través de la mar mediterrània i dominar sobre el regne de Sicília ja que estava en un punt molt ben situat al Mediterrani per poder controlar les rutes comercials que unien l’occident amb l’orient, per estar en bona posició si es trobaven en una batalla naval i per que l’illa italiana era un gran centre de producció i exportació de cereal.

Aquest casament va ser entre Pere II el Gran, fill de Jaume I, rei d’Aragó i comte de Barcelona i entre Constança de Sicília, filla d’una important dinastia alemanya que regnava sobre Sicília des de un cert temps.

La Guerra de Sicília (1282-1289): La batalla de Benevent

Constança de Sicília, filla de Manfred I de Sicília, va casar-se al 1262 mitjançant un matrimoni concertat amb Pere II el Gran, comte de Barcelona i rei d’Aragó. Aquesta situació va provocar un acostament entre la dinastia del casal de Barcelona i la dinastia Hohenstaufen, aquesta unió no va agradar pas al francès Climent IV, ja que el regne sicilià passaria a formar part de la dinastia catalana del Casal de Barcelona.

El francès Climent IV va demanar ajuda al germà de Lluis IX, Carles d’Anjou. El papat que estava enfadat amb la dinastia Hohenstaufen que governava sobre el regne Sicília, va treure del tron a Manfred I perquè va usurpar el tron sicilià al 1258, i el papat va donar el regne sicilià a Carles d’Anjou.

Carles d’Anjou va entrar a Sicília i posteriorment va guanyar a les tropes de Manfred I en la dura batalla de Benevent (26 de febrer de 1266), com a conseqüència d’aquesta victòria Carles d’Anjou va ser coronat rei de Sicília al 1266 i el bàndol francès va regnar sobre aquest territori.

Les vespres Sicilianes

Les vespres sicilianes per Francesco Hayez (1846)

El govern de Carles I de Nàpols, sobre el regne sicilià,descontentava al poble ja quetenia una forma de govern opressiva que abusava de la llibertat del poble. El poble de Sicília va ser ajudat per Pere II el Gran de Barcelona ja que ostentava el càrrec de rei de Sicília al casar-se amb Constança de Sicília, filla il·legítima de Manfred I, anterior rei a Carles d’Anjou.

Joan de Pròixida, comandant al cap del bàndol català, va iniciar la revolta el 30 de març de 1282 al vespre (com el propi nom de la revolta indica), va incitar al poble sicilià a lluitar contra els francesos i va iniciar una matança contra els francesos, aquests van ser perseguits per tota Sicília i van ser massacrats i assassinats.

Gràcies a haver-los ajudat i a tenir com a esposa a Constança de Sicília, filla de l’anterior rei de Carles d’Anjou, el sicilians van oferir el tron a Pere II el Gran, dominant així el regne de Sicília com volien anteriorment.

Setge de Messina i combat de Nicòtena

Pere II el Gran de Barcelona, gràcies al reforçament econòmic donat per Miquel VIII Paleòleg, va entrar a l’illa siciliana al 29 d’agost i al següent dia va iniciar la revolta del setge de Messina (30 de març de 1282).

Va ser una batalla fàcil i ràpida per part del bàndol de Pere II, que va derrotar sense problemes a l’exèrcit de Carles I de Valois. Carles I de Valois a causa de la derrota va tornar cap a Nàpols.

Més tard, Pere II va iniciar una altre revolta el dia 11 d’octubre de 1282, el combat de Nicòtena.

Malgrat la superioritat francesa en número, el bàndol catalanoaragonès dirigit per Pere de Queralt i Ramon de Cortada, va vèncer al bàndol francès; aquest va perdre vint-i-dues galeres i més de quatre mil homes.

Divisió del regne de Sicília

Després de la victòria a la batalla de Nicòtena, es produeix la divisió del regne de Sicília al 1282, el regne de Nàpols, dominat pel bàndol angeví o francès, va separar-se del regne de Sicília, sota domini catalanoaragonès. Com a conseqüència d’aquesta divisió, els estats pontificis del Papa van iniciar una croada contra el regne d’Aragó, anomenada “La croada contra la Corona d’Aragó”.

Croada contra la Corona d’Aragó

La croada contra la Corona d’Aragó (1283-1285) va ser un conflicte declarat pel Papa Martí IV contra Pere II el Gran, per ficar-se en els afers sicilians, en contra de la voluntat papal.

Pere II el Gran va haver de lluitar contra el poderós exèrcit que estava en contra seu, format pel regne de França, el regne del seu germà (regne de Mallorca), el regne de Navarra, la república de Gènova i els Croats, només el va poder combatre amb les tropes catalanes i valencianes ja que les tropes aragoneses es van mantenir al marge de la croada.

Aquesta croada va acabar amb victòria catalana per la retirada francesa a causa de la malaltia de la pesta i la confiscació del regne de Mallorca per part de Pere II el Gran al seu germà Jaume II.

Batalla del golf de Nàpols

Roger de Lluria

Honori IV, Papa de Roma i cap dels estats pontificis, va pressionar als angevins perquè continuessin l’assalt del regne de Sicília. L’ 1 de maig de 1287 Reynald III Quarrel i el seu estol de 83 galeres va desembarcar a la ciutat siciliana d’augusta. Jaume el Just, fill de Pere II el Gran, al donar-se comte de les intencions d’invasió dels francesos, va enviar l’estol del comandant Roger de Llúria de 40 galeres per cercar l’estol angeví.

L’estol d’en Roger de Llúria va trobar a l’estol angeví a Nàpols el 23 de juny de 1287, i va iniciar una batalla naval que va durar tot el dia. La batalla va acabar amb la fugida d’Enric de Mari i la captura per part catalana de 40 galeres i 5000 presoners angevins.

TREBALL ELABORAT PER CHRISTIAN DI CHIARA I MARTA RISQUE (2n D)