JAUME II A L’ILLA DE SARDENYA I ELS INTERESSOS DELS CATALANS
Es va signar el Tractat d’Anagni el 20 de juny de 1295, fet per el papa Bonifaci VII. Aquest pacte anunciava que Jaume el Just renuncià a Sicília i es casà amb la princesa Blanca de Nàpols, filla del rei de Nàpols Carles II d’Anjou, parent dels reis francesos. El germà del rei franc, Carles de Valois, renuncià a la investidura de la Corona d’Aragó, (la investidura és el pacte en el qual un senyor lliurava un feu al seu vassall). El papa Bonifaci VII va beneficiar a Jaume el Just amb la investidura del regne de Còrsega i també de Sardenya, illa que era pretesa també per Pisa i Gènova. La possessió de l’enclavament sard podia interessar als catalans per quatre raons econòmiques i estratègiques: la importància de les riqueses naturals (salines, mines d’argent, corall); la producció de cereals i ramadera (carn, cuirs, formatges); la situació geogràfica que permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu; i el fet de guanyar mercats i enclavaments als competidors pisans i genovesos.
En aquest mapa es situa algunes ciutats pertanyents de Sardenya que es nombra en el text durant la conquesta de Sardenya.

En el 1321 Jaume II rep ajuda en els Corts Reials Catalanes de Mallorca, Aragó i València. L’infant Alfons va comandar les tres flotes que van salpar cap a Sardenya el 31 de maig de 1323. El 14 de juny atraquen en el Golf de Palmas on els nobles i els senyors sards li juren fidelitat. Mentre que els catalans van a les esglésies on són sacsejades per Hug II aliat amb Alfons, l’infant. Aquest setge de les esglésies s’incià l’1 de juliol de 1323 i es finalitzà el 7 de febrer de 1324. El 29 de febrer de 1324 Alfons derrotà als pisans, i van decidir dirigir-se a Còller on van acampar en un alturó on es va construir la ciutat Bonaire. El 19 de juny és signà la capitulació on const que Pisa cedeix a Jaume el Just tots els drets de Sardenya i les ciutats sardes cambiaren els seus noms per noms catalans: Sassari passa a anomenar-se Sàsser, Alguero a l’Alguer, etc.
DATES I BATALLES IMPORTANTS A SARDENYA
LA BATALLA DE LUCOCISTERNA
Aquesta batalla entre catalans i pisans s’inicià el 29 de febrer de 1324, a prop de Càller. On participaren les tropes de l’infant Alfons, amb cinc-cents cavallers i dos mil infants. Però, també les tropes de Pisa amb mil dos-cents cavallers i dos mil ballesters.
La victòria d’aquesta batalla fou concedida al domini català a Sardenya.
TREBALL REALITZAT PER SANDRA GONZÀLEZ I (2n C) i ADENA ENE I NARA PERIAÑEZ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada