dijous, 5 de maig del 2011

JAUME I, el Conqueridor

Jaume I va ser conegut com a conqueridor ja que durant el seu regnat la corona d’Aragó va sumar als seus territoris Mallorca i València, on va formar els regnes respectius.

Va ser un dels personatges més interessants i importants de la historia de Catalunya, motiu pel qual consten molts documents.

Naixement i infantesa
Va néixer al 1208, fill de Maria de Montpeller i de Pere I. Aquests no havien tingut contacte carnal mai, i Maria coneixia que Pere tenia una amant. Per a que la corona tingués un hereu legítim (i el seu propi llinatge, el de Maria, no es perdés) Maria va tramar una enganyifa sabent que si no ho feia, el comte la rebutjaria i hauria d’ingressar en un monestir.

Maria va explicar a un majordom de confiança la situació i va demanar-li que fes fora l’amant de Pere i li comuniqués a aquest que aquell dia, l’amant desitjava gaudir de la companyia del comte a les fosques. El criat així ho va fer i Maria va fer-se passar per l’amant del seu marit. Diu la llegenda que d’aquella única nit, Maria va quedar prenyada de Jaume.

Maria de Montpeller trià un nombre molt peculiar per al seu fill, ja que aquest no procedia de cap de les tradicions dels seus orígens. Ell mateix explicà en El llibre dels feits el per què, i es que sa mare va col·locar un ciri per a cada apòstol, amb el nom escrit de cadascú i va jurar que la darrera espelma que es consumís, portaria el nom del seu fill. I l’última espelma va ser l’apòstol Jaume.

Jaume I va quedar-se orfe de pare quan Pere I va participar a la Batalla de Muret (1213). Simó de Montfort, soldat de la croada que va derrotar a Pere I va segrestar a Jaume en el Castell d’aquest fins que el papa Inocenci III va obligar-lo a entregar el jove als catalans a petició de Maria de Montpeller. Jaume va ser custodiat i educat per l’ordre del Temple. Tot això el va enfortir com a guerrer.

Regnat i conquestes
Va començar a governar en temps difícils, veient-se envoltat en circumstàncies com la batalla d’Albarracin, al 1220, i la de Montcada, sent presoner en 1224.
Monument a Jaume I d'Aragó, el Conqueridor (1208–1276)  a la ciutat de València
Monument a Jaume I d'Aragó, el Conqueridor (1208–1276) a la ciutat de València
Va conquistar Mallorca entre 1229 i el 1232, encara que la historiografia considera aquest fet com una reconquesta. Aquesta es desencadenà en quatre fases: Les tres primeres van succeir en poc més de tres mesos, i l’última en dos anys i mig. D’aquesta manera, la conquesta (o reconquesta) de Mallorca va permetre a Jaume establir i controlar les rutes comercials del occident Mediterrani.

Va conquistar també València, entre els anys 1233 i 1245. Aquesta conquesta, però va ser afavorida pel declivi de l’imperi Almohade.

El tractat de Corbell
Va ser signat l’onze de maig de 1258 entre el rei Lluís IX de França i Jaume I. La signatura d’aquest document significà la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest és potser, un dels fets menys esplendorosos del seu regnat.

El seu testament
Al 1260 va morir l’Infant Alfons, fill legítim de Jaume I. A causa d’això, va haver de tornar-se a organitzar el testament de Jaume. Finalment quedà de la següent manera; pel seu fill Pere III els regnes d’Aragó i València i el comtat de Barcelona. Corresponent-li a Jaume II el regne de Mallorca i els comtats de Rosselló, Cotlliure, Conflent i Cerdanya, units a Barcelona mitjançant el pacte de vassallatge.

Matrimonis, amants i descendents
Número d’esposes i amants
Número de fills
1.Elionor de Castella
1.Alfons d’Aragó
2. Violant d’Hongria (mor 1251)
2 Violant d’Aragó
3 Constança d’Aragó
Sança d’Aragó
5 Pere III d’Aragó (Pere II de Barcelona)
6 Jaume II de Mallorca
7 Elisabet d’Aragó i d’Hongria
8 Sanç d’Aragó
9 Ferran d’Aragó
3. Teresa Gil de Vidaure (abandó per lepra)
12. Jaume de Xèrica
13. Pere I d’Ayerbe
4.Elo Álvarez
5.Aurembiaix d’Urgell
6. Blanca d’Antillón
14. Ferran Sanxis de Castre
7. Elvira Sarroca
15.Jaume Sarroca
8. Guillema Cabrera
9. Sibil·la de Saga
10. Berenguela Alfonso
11. Berenguela Ferrandis
16.Pere Ferrandis d’Híxar

El llibre dels feits
"Llibre dels feyts" Còdex de Poblet - 1343
"Llibre dels feyts" Còdex de Poblet - 1343
Jaume I, però va manar fer un document escrit (dictat per ell mateix) on explicà les memòries dels seu regnat. La versió original va desaparèixer o va ser destruïda, i la còpia més antiga es guarda actualment a la sala de Llibres Antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

És la primera crònica documentada de l’època medieval. És un dels textos més importants de la literatura catalana medieval, històrica i literalment parlant.

Mort
Jaume I va morir a València al 1276, després d’haver regnat durant 60 anys, fet molt llamatiu en aquell temps. (Escolta la cançó sobre Jaume I, el Conqueridor que trobaràs penjada a l’etiqueta Història de Catalunya en cançons)

TREBALL REALITZAT PER YAIZA SEVILLANO I ALEIX CASTELLANOS (2n D)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada