LA CONQUESTA DE MALLORCA

La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada catalana contra Al-Mayūrqa (Mallorca). 

A principis del segle XIII, la corona catalanoaragonesa va iniciar un nou període d’expansió cap al Mediterrani. La pèrdua del territori d’Occitània, després de la mort de Pere I a la Batalla de Muret (1213), va coincidir amb l’època del creixement econòmic i de la població, que va afavorir les noves iniciatives d’expansió. Així Mallorca es transformava en una base política i econòmica necessària pels interessos de la burgesia comercial catalana. A més, conquerida l’illa, finalitzava el problema dels atacs corsaris a les naus catalanes. Cal dir quel’illa de Mallorca era un centre econòmic important que es trobava a la ruta comercial que anava cap als ports del nord d’Àfrica. Per aquest motiu, l’illa era desitjada pels mercaders catalans, italians i provençals. Dues naus tarragonines van apoderar-se d’una embarcació musulmana i, per això, dues naus sarraïnes van apoderar-se de dues embarcacions barcelonines com a represàlia. Aquesta sèrie de fets van ser l’inici de l’expansió de la corona catalanoaragonesa.

La croada fou comandada per un grup de nobles i mercaders catalans, membres de la burgesia de Barcelona, dirigits per Jaume I que es van reunir, a Tarragona, per tal de preparar la conquesta de Mallorca (1228). La noblesa aragonesa es va desentendre de l’expedició. Per contra, la noblesa catalana i l’Església van proporcionar una part important dels recursos i dels elements militars. El 5 de setembre de 1229 les tropes catalanes sortiren de Salou, Cambrils i Tarragona amb intenció de desembarcar a la badia de Pollença, però els forts vents de mestral obligaren a desembarcar a Santa Ponça, el 9 i 10 de setembre . Van desembarcar i van derrotar als moros a la Batalla de Portopí. Aquesta batalla també fou anomenada Batalla de Sa Porrassa, va tenir lloc a Portopí el 12 de setembre de 1229 entre l’exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona catalanoaragonesa i Abū Yahyà Muhammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca. La conquesta de l’illa es va realitzar ràpidament.

Van conquerir Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229. Els musulmans que van poder escapar-se es van amagar a la serra de Tramuntana i a la de Llevant. Per això el rei Jaume I va haver de retornar a Mallorca l’any 1231 per acabar amb els musulmans que encara resistien als castells roquers de Santueri, Alaró i Pollença. L’any 1231 es va dominar tota la plana. Un cop sotmesa l’illa completament es va dur a terme l’organització del nou regne de la Corona d’Aragó, així naixia el Regne de Mallorca. Uns anys més tard Menorca va ser sotmesa i va esdevenir tributaria de la Corona d’Aragó i Eivissa va ser ocupada l’any 1235, completant-se el domini sobre les Illes Balears.

L’any 1236, començà la repoblació amb pagesos de l’Empordà. Després de la conquesta, la població musulmana de Mallorca va ser desposseïda dels seus béns i, la que es quedà, sotmesa a servitud. Al segle XIII es commemora a Mallorca, el dia 31 de desembre, amb la Festa de la Conquesta, al segle XIV fou anomenada Festa de l’Estendard. Al voltant d’aquesta Festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.

Jaume I va cedir una meitat de la ciutat de Mallorca a les persones que el van ajudar en la conquesta. L’altra meitat es va repartir entre els quatre grans senyors que havien participat en la conquesta: Nunó Sanç, comte del Rosselló, Ponç Hug III, comte d’Empúries, Berenguer de Palol, bisbe de Barcelona, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Aquests quatre grans senyors van poblar els territoris amb els seus propis fidels i vassalls.

La repoblació de l’illa es va fer seguint el sistema emfitèutic, és a dir, que el senyor donava al repoblador una petita part de terra perquè fes us d’aquesta a canvi d’un cens i d’altres prestacions. Això va afavorir molt als repobladors, l’origen dels quals es va recollir en el Llibre de Repartiment. Tanmateix, als musulmans que van sobreviure els van permetre seguir vivint a l’illa, podien conservar bona part dels seus béns i poder practicar la seva religió. En canvi, els que van oposar resistència van ser obligats a l’esclavitud. La població musulmana es va veure obligada a fugir de l’illa i la que restà en ella va esser feta esclava o en el millor dels casos varen haver d’assimilar la nova cultura imposada pels vencedors catalans.

Mallorca es va integrar definitivament al món cristià amb noves institucions, amb la llengua catalana, la nova religió i una nova cultura procedent de Catalunya, la qual serà la causa de les costums de l’actual poble mallorquí. 

També hi havia una minoria jueva.

 

TREBALL REALITZAT PER LAIA MORAGÓN (2n C)