1.1 Qui eren els almogàvers?
Els almogàvers eren mercenaris, homes que servien a la corona catalanoaragonesa, que lluitaven per interés econòmic.Aquests homes varen servir a la corona en moltes batalles dels segles XIII i XIV arreu de la Mediterrània i part de l’Àsia.
Van col·laborar en les conquestes de Mallorca, València i Sícilia. En aquesta última, es van acabar de formar com a militars mercenaris.
Els almogàvers lluitaven sota les banderes de les quatre barres, la de Sant Jordi, la de Sant Pere i la del rei de Sicília.
Sota les quatre barres per ser la bandera de Catalunya, sota la de Sant Jordi, ja que era patró dels almogàvers, sota la de Sant Pere per ser un altre patró i sota la del rei de Sicília perquè servien a Frederic II de Sicília, fill de Pere I.
1.2 Característiques dels almogàvers:
La paraula almogàver significa el que “fa incursions”. D’aquí prové la característica de saquejar els pobles i d’ésser grans lluitadors.
Aquest cos militar es coneixia pel seu caràcter ferreny i lluitador, per la senzillesa, per la capacitat de resistir dures condicions de vida i per la rapidesa inusual d’atac en combat.
A més a més , també tenien fama de ser poc disciplinats, bruts, borratxos, lladres i pirates. S’assemblen una mica físicament i psicològicament en el combat als ibers.
1.3 El crit de guerra:
Tenien un crit de guerra :DESPERTA FERRO!
El seu crit de guerra era així ja que era costum català, el costum de colpejar el ferro de les espases a terra fins a fer saltar els grans de sorra.
1.4 La seva armadura:
Els almogàvers vestien senzillament. La seva armadura es formava per pocs components. Ells vestien de la següent forma:
Portaven un tipus de faldilla anomenada genolla, amb la que es cobrien el cos. Després duien unes polaines a les cames, és a dir, uns reforços de cuir que els servien per protegir-se dels atacs enemics dirigits a aquestes parts. Als peus duien unes avarques, un tipus de calçat fet amb cuir. Al cap duien un bacinet per protegir-se el cap. A la panxa portaven un sarró, on portar menjar per dos o tres dies. No duien una cuirassa per protegir-se el cos.
El seu armament era molt rudimentari i a la vegada lleuger, format per una o dues llances, un coltell, dos dards i una petita espasa. El coltell era una eina formada per una fulla d’acer amb un o dos mànecs.
2. LA CONQUESTA DE CONSTANTINOBLE:
Al segle XIV, el rei Frederic II de Sicília, fill de Pere I, estava en guerra amb Sicília en la qual s’enfrontava la corona catalanoaragonesa contra Carles II d’Anjou i Carles I de Valois per aconseguir el poder sobre l’illa. Per això demanà els serveis dels almogàvers, els quals acceptaren. Després d’unes quantes victòries, sorgí la Pau de Caltabellota, en la que Frederic II es convertia en rei de Trinària i governava tota Sicília amb la condició de que Carles II d’Anjou governés Nàpols. Llavors, l’exèrcit es va dissoldre i els almogàvers es varen quedar sense feina.
En aquell moment, Roger de Flor, comandant excel·lent, guerrer de fortuna, corsari i antic templer es posà al servei d’Andrònic II, l’emperador bizantí d’aquells temps, el qual els cridà per frenar l’avenç turc en la conquesta de Constantinoble. Roger de Flor aportà 4000 soldats almogàvers i 1500 cavallers a l’exèrcit bizantí. Gràcies a ells, els bizantins van frenar als turcs. Però l’any 1305, la cort imperial bizantina invita a Roger a sopar per la victòria obtinguda i entre plat i plat, el van assassinar clavant-li una espasa al cor, ja que creien que era una amenaça perquè es volia fer amb el control de l’imperi. Aquella mateixa nit també varen atacar el campament almogàver que es trobava a Gal·lopi.
Com a resultat d’això, l’odi que van sentir els almogàvers contra els bizantins va fer-los saquejar tota la costa nord del mar Màrmara i la del Bòsfor. Això es conegut amb el nom de la venjança catalana.
Les conseqüències d’aquesta venjança foren la derrota de l’Imperi bizantí, i el saqueig de la Tràcia.
Després d’aquesta venjança, els almogàvers s’havien quedat sense comandant, Roger de Flor. El seu lloc l’ocuparen en Berenguer d’Entença i en Rocafort. Però Berenguer morí i Rocafort es va fer amb el poder absolut. Poc a poc es convertí en un tirà superb, per això els almogàvers el varen donar a l’enemic, per a que ell el matés de fam i set.
Un cop es van haver desfet del tirà Rocafort, els almogàvers es van posar a servir a Gualter V de Brienne, baró franc que també governava el sud de Grècia. Com que després de lluitar, el baró no els pagà ni la meitat del promès, l’any 1310 els almogàvers es van fer amb el control del ducat d’Atenes com a pagament. S’hi van establir. Una mica més tard, van conquerir el sud de Tessàlia. També crearen el ducat de Neopàtria , el qual era una república militar. Un cop tingueren aquests territoris, van establir les institucions i van escollir els governants.
Fins l’any 1380 , els ducats d’Atenes i de Neopàtria, no es van unir oficialment a la corona d’Aragó. Poc després van desaparèixer de la corona, ja que tots els territoris que havien estat derrotats pels almogàvers es van unir i van atacar-los, traient-los el territori. Això fou molt més senzill del que esperaven els enemics, perquè els almogàvers havien fet un relleu generacional, i la segona generació no era el mateix que la primera.
L’única conseqüència que els almogàvers van aconseguir amb la venjança catalana va ser un empitjorament del comerç amb l’Imperi Bizantí.
3. ROGER DE FLOR:
Roger de Flor nascut l’any 1268 i assassinat l’1305 a Adrianòpolis, fou cavaller, aventurer i comandant dels almogàvers.
També va ésser frare temple, però aquest últim ofici tan sols ho va fer un temps, ja que al ser denunciat per enriquir-se il·lícitament, l’expulsaren del monestir i acabà dedicant-se a la pirateria.
Primerament va servir a Frederic II de Sicília en la guerra de Sicília que hi havia entre Frederic II d’una banda, i Carles II d’Anjou i Carles I de Valois de l’altre. Però quan s’establí la Pau de Caltabellota, en la que Frederic II es convertia en rei de Trinària i governava tota Sicília amb la condició de que Carles II d’Anjou governés Nàpols, es va quedar sense treball.
Llavors Andrònic II, emperador de l’Imperi Bizantí, el cridà per lluitar contra els turcs per evitar la conquesta de Constantinoble.
Roger acceptà i aportà els seus homes a l’exèrcit bizantí. Després d’unes quantes batalles guanyades, la cort imperial bizantina pensà que Roger era una amenaça ja que volia apoderar-se el tron, i el cridaren una nit a sopar per assassinar-lo.
Aquella mateixa nit, la cort imperial també demanà que l’exèrcit fes un atac sorpresa al campament almogàver que s’havia quedat a Gal·lopi.
Aquest acte tant cobard, va fer que els almogàvers sentissin un gran odi i tinguessin set de venjança. Tanta va ser aquesta, que van derrotar als bizantins, destrossar la Tràcia i van assetjar la costa nord de la mar Màrmara i de la Bòsfor.
Això es conegut amb el nom de venjança catalana.
TREBALL REALITZAT PER YOLANDA GARCIA, CARLA PARDO I SERGIO ALFONSEA (2n C)
