Ramon Berenguer I va imposar-se sobre els altres comtats catalans i va sotmetre la noblesa feudal a la seva autoritat.
Mir Geribert rendint pleitesia a Ramon Berenguer I (Arxiu de la Corona d'Aragó)
Tot succeí a partir de la revolta del noble català del Penedès Mir Geribert l’any 1049, que en ser derrotat per Ramon Berenguer I va significà uns nous pactes entre el comte del Casal de Barcelona i els nobles. Així doncs, els nobles reconeixien el comte de Barcelona com el seu senyor i li juraven fidelitat; es convertiren, així, en vassalls seus. A canvi, el comte acceptava l’apropiació dels feus que havien aconseguit els nobles i la submissió dels pagesos a l’autoritat dels senyors feudals. Els únics comtats que en temps de Ramon Berenguer I no foren vassalls del comte van ser el Pallars i el Rosselló.
A tot això cal afegir-hi el cobrament d’un tribut anual en or, anomenat paria, que els regnes de taifes pagaven als comtats de Barcelona i Urgell per evitar ser atacats. Taifes com Dènia, València i Murcia pagaven les paries als comtes de Barcelona. El combrament de les paries va provocar que l’expansió territorial es limtés a l’ocupació d’alguns punts estratègics com Calaf (1015), Tàrrega (1056) o Agramunt (1070). L’or obtingut de les paries reforçà l’autoritat dels comtes de Barcelona, que van poder contractar i pagar prou soldats per poder controlar la noblesa feudal.
Miniatura que representa Ramon Berenguer I comprant al comte Guillem I de Cerdanya els seus drets sobre Caracassona.
Activitats
1- Com va sotmetre el comte català als senyors feudals?
2- Què en va fer del cobrament de les paries?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada