De forma paral·lela a la consolidació de la Catalunya comtal, el sistema feudal va anar desenvolupant-se en la societat catalana. A la primera meitat del segle XI, Catalunya va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i esdevingué una societat feudal. Els veguers foren els responables d’aquest important canvi: la revolució feudal que va tenir com a desenllaç l’emergència d’una multitud de petites senyories locals, hereves dels principats territorials d’època carolíngia.
El poder i la força dels comtes abans de l’any 1000 procedia de la possessió de terres i rendes públiques, és a dir, béns fiscals, els més importants dels quals, els castells, els cedien temporalment o a perpetuïtat als seus col·laboradors, clergues, vescomtes i veguers, perquè els administressin. No perdien per això el control superior d’aquests béns.
A partir del 1030, però els veguers, abans personae publicae, es van apropiar els castells que administraven i van esdevenir senyors castellans. Van prescindir, doncs, de l’autoritat superior comtal, i van incorporar les terres fiscals del terme del castell i les rendes públiques satisfetes pels habitants del districte corresponent a la seva propietat. Fins i tot, els antics vicaris es van quedar la propietat dels alous dels pagesos. (Busca a l’etiqueta Documents el text que esmenta els drets del bisbe de Sanaüja i fes-ne les activitats)
- La piràmide social del feudalisme
El nou model social, basat en les relacions de vassallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de la piràmide social, fet que es fonamentava en la concessió de terres (feus) a canvi del jurament de fidelitat. Així, la guàrdia del castell i la zona sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era atorgada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari (veguer) que, al seu torn, delegava en un castlà el govern efectiu de les seves possessions.
Les normes i les diferents fonst jurídiques en què es fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a partir del segle XII, en una compliació de lleis anomenades Usatges de Barcelona, que recollia les normes del dret romà, del dret germànic i els costums feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Liber iudiciorum. Si voleu ampliar la informació sobre els Usatges, podeu visitar aquest lloc web: http://sites.google.com/site/futreee/
Activitats
1- Quin paper tingueren els veguers en la formació del feudalisme a la Catalunya Vella?
2- Què foren els Usatges de Barcelona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada